SEA OTTER EUROPE 2017

  

Aquest passat 2, 3 i 4 de juny es va celebrar a Girona la primera edició del SEA OTTER EUROPE, un festival dedicat al món de la bicicleta que es celebra als Estats Units des de fa anys.

Exposició de novetats, bicicletes, últimes tecnologies... prova de bicicletes, múltiples competicions, exhibicions, activitats lúdiques, gastronomia, turisme... un conjunt ric i variat de coses per veure i per fer, un bon plat de dieta mediterrània bicicletera!

Novetats? O potser dir-ne “coses que s’incorporen al món ciclista”. N’hi ha de visibles, com els frens de disc a les bicis de carretera, bateries i motors ( la e-bike evoluciona imparable), les gravel segueixen obrint mercat, corretges dentades en comptes de cadena, “caixes de canvis”... a més a més dels acabats, colors i estètica, la manera com cada marca intenta agradar, destacar i diferenciar-se, objectius sempre difícils, encara més en un món cada vegada més intercomunicat... els creatius han de ser creatius també per cridar l’atenció sense allunyar-se massa del ramat, no són temps fàcils per aquesta professió. 

Però si que són temps bons per la bicicleta, molt públic, molt interès i bon ambient.

Novetats invisibles...? segur que n’hi havien, mètodes de fabricació, materials, intencions, prototips... històries de laboratori que no sabem, proves-error del cap-on-anirem. En aquestes fires les marques analitzen el client igual que el client analitza les obres  que el fabricant presenta, comunicacions de conveniència, preguntes i respostes invisibles, sempre ha estat així en la cultura capitalista que ens aixopluga.

Es diu que hi havia 350 marques mostrant les coses que fan. Difícil veure-ho tot, però passejar i deixar-se cridar per l'atenció és ben divertit, i passa el temps volant!

A destacar la presència de la firma Campmajó, l'únic artesà al Sea Otter Europe, amb bicicletes fetes a mà de veritat, presentant una bici d'alumini i una d'acer d'última generació (Columbus no para!). Felicitats per la bona feina i agrair el poder veure coses diferents que criden l'atenció i desperten admiració. 

El tema de l'artesania és poc seguit a casa nostra però en països com Estats Units hi ha molt interès, i es celebren trobades mundials com el nahbs

És d'esperar que això també evolucioni a Europa.

En quan a la indústria robòtica seriada... 

Algunes màquines d'avui en dia:

 Els preus... molt alts... bicicletes i materials assequibles només per una minoria, però mirant-ho amb un altre prisma això mateix dóna valor a les bicis de fa 10 anys, i a les bicis barates, velles, clàssiques, simples i senzilles... Avui en dia, amb pocs diners tens estris que funcionen bé, útils, divertits, tant per fer esport com per utilitzar a diari. Afortunadament, el concepte “d’actualitzar-se” no és obligatori en el món de les bicis, a diferència del món de la informàtica, la telefonia, els cotxes... on l’electrònica remena les cireres... almenys de moment. En un futur on, presumiblement, la bici elèctrica dominarà el pati, segurament serà “obligatori” actualitzar-se regularment. Així que són temps bons per gaudir d’aquest descontrol, i que duri!

Parlant de durar... algunes bicicletes de fa més de 25 anys encara estan com noves!   

Materials de 5 estrelles!

 Passa que el dissabte a la tarda és va fer una “competició no competitiva” amb bicicletes de muntanya clàssiques, anteriors a 1995. Aquesta “btt classic” va ser un èxit tot i la poca difusió prèvia, i més de 40 ciclistes retro van donar dues voltes al circuit de btt, uns 10 kms, a cavall de les seves màquines vintage, unes quantes joies de l’època quan l’olla començava a arrencar el bull.

Cal dir que la majoria van apretar les dents i la lluita per arribar abans a la meta va ser ben viva. Hi va haver guerra. Caduquen la tecnologia, els materials, les dimensions i geometries... però el tema “píque” no caduca pas, com tampoc el bon humor i la companyonia. I això mola molt. 

Després d'aquesta "raresa" del programa,  el contrast amb la tecnologia i les prestacions de les bicicletes actuals encara resulta més accentuat. Les noies del btt, per exemple, a la cursa del dissabte, semblava que anessin amb moto i no amb bici!

  

Tan de bo que duri, i que es repeteixin històries com aquest Sea Otter Europe tan a prop de casa.

Salutacions!